I no ho diem nosaltres;-) Sinó el Andreuec, el diari electrònic de Sant Andreu del Palomar. Aquí el link a l’article.
“La mostra més visible de la bona salut que el projecte de Xavier Basiana està vivint darrerament és l’espectacular intervenció mural que l’artista argentí Elian Chali ha desenvolupat en una de les façanes de l’antiga fàbrica. El resultat final es pot gaudir des de fa uns pocs dies i porta per títol Asfíxia. L’obra ha convertit una avorrida paret de maons recoberts de morter en un quadre abstracte de vint metres quadrats amb una combinació de colors i formes que pot recordar l’art de Joan Miró. L’efecte del conjunt és molt atractiu i té una forta personalitat.
Aquesta exhibició colorista, que es pot entendre com una mostra de confiança en el futur, arriba avalada per uns guardons ben merecuts, que acompanyats amb les seves dotacions econòmiques recolzaran molt significativament tot l’esforç de conservació, adequació, transformació i dinamització del recinte industrial per acabar convertint en realitat el que era un somni ple de dificultats.
El passat dilluns 26 de novembre la Nau Bostik va ser guardonada amb el premi Lluís Carulla 2018pel seu projecte Bostik Murals en associació amb l’entitat Difusor. El projecte està plantejat com un pol de creació i reflexió al voltant de l’art urbà en constant transformació amb vocació d’interactuar amb el barri, la ciutat i a la vegada, internacionalment.
El jurat va valorar les diferents intervencions a les parets de la Nau Bostik que s’han fet durant els últims dos anys i que representen un museu d’art urbà a la perifèria. Una mena de CCCB ubicat en un dels barris més castigats per les eternes obres de l’AVE. Tot això gràcies a l’empenta del teixit social i veïnal, que en poc més de 3 anys ha transformat un antic espai fabril abandonat en un equipament cultural.
I el 4 de desembre va rebre el premi Bonaplata per la seva tasca en recuperar i difondre el patrimoni industrial de Catalunya. Aquest reconeixement reivindica una de les grans assignatures pendents a la ciutat de Barcelona: la falta d’iniciatives polítiques de conservació del patrimoni industrial. La Nau Bostik ha sabut conjugar perfectament la preservació de l’espai fabril(estructura, façanes i algunes peces de l’antiga fàbrica), amb un equipament de barri i de ciutat que permet fer tota mena d’activitats culturals.”