El passat divendres 15 de febrer va fer quatre anys que un grup de persones del barri de La Sagrera encapçalades per l’arquitecte i fotògraf Xavier Basiana van conquerir, mitjançant un acord amb la propietat, les naus de la última fàbrica que quedava en peu a la Sagrera. Gairebé 6000m2 entre el Pont del Treball i el carrer Ferrán Turné. Els que van començar aquell primer dia a sanejar la que ara és la sala Pilar Vers no sabien que els marges del possible s’anessin a ampliar al que avui és la Nau Bostik. Teixit veïnal, organitzacions polítiques, col·lectius de tot tipus, companyies artístiques de diferents disciplines i moltíssims veïnes i veïns van anar donant vida a un conjunt de naus i un edifici de tres plantes que estaven totalment abandonats. Per aquesta raó una de les exposicions que es manté en plena vigència a mida que passen els anys, és l’anomenada “De la mort a la vida”. Un recull de fotos fetes els dies previs a l’ocupació de l’espai on s’evidencia un fet que molts veïns han explicat al veure la transformació: “La Nau Bostik era un punt negre del barri per la seva insalubritat”, “per la nit passar pel costat de la fàbrica feia por” o “moltes persones sense llar passaven les nits en aquest lúgubre espai”.
Com qualsevol altre procés de transformació on l’urbanisme, l’espai públic i la comunitat prenen part, en temps de fi de legislatura, és moment de fer un reset; reflexionar i donar comptes del s’ha fet i cap a on pot anar aquest espai fabril recuperat.
Preservar patrimoni és preservar la memòria
Barcelona ciutat de fàbriques va ser el títol d’un llibre editat l’any 2000. Un llibre coral que va coordinar Martí Checa i documentat amb fotos de Jaume Orpinell i Xavier Basiana. El llibre cataloga 68 fàbriques que havien resistit fins a aquells moments les grans transformacions urbanístiques que es van dur a terme al voltant de les Olimpíades. Moltes havien estat abandonades, altres reconvertides en equipaments o transformades en oficines i moltes altres que ja no existeixen. Una realitat que posa sobre la taula la trista desaparició de moltíssimes fàbriques o espais industrials que eren part del paisatge natural de Barcelona durant més d’un segle. La seva desaparició respon a múltiples factors; dos dels més important son, d’una banda, la manca de planificació d’unes polítiques actives en preservació del patrimoni fabril i de l’altre, la forta onada especulativa per part dels propietaris o de l’administració. La Nau Bostik és podria afegir a aquest catàleg d’espais industrials no només salvats de l’especulació i condemnada al seu enderrocament, sinó també reutilitzada per a nous usos. Preservar patrimoni i reutilització d’espais; dos valors que vol reivindicar la Nau Bostik.
Cultura, comunitat i transformació social
Les dues últimes dècades han estat travessades d’un debat sobre la resinificació del terme “cultura” o d’allò “cultural”; una pugna des de l’administració per vincular la cultura molt estretament a un bé de consum. Masses vegades des de la institució s’ha apostat per polítiques a curt termini que prioritzaven el gran esdeveniment en detriment d’una concepció de la cultura com a dret. Un dret per crear, per transformar i per experimentar. Això ha fet, que els espais que s’han anat conquerint des de la ciutadania organitzada siguin espais diàfans, flexibles i oberts a l’experimentació en una clara aposta per una significació de la cultura fora de la lògica del mercat. Un work in progress permanent que ha permès esdevenir espais com ara la Nau Bostik en espais molt porós envers el seu entorn, i en permanent diàleg amb els moviments socials, agents socials del territori i organitzacions polítiques de la ciutat. Un espai veritablement viu. Lluny de les burocràcies que solen tenir aquests tipus d’espais. La Nau Bostik, en aquesta línia, s’ha erigit com un punt de referència cultural que ha crescut amb recursos propis que representen el 90% del pressupost anual. Un altre actiu que també es vol posar en valor.
El barri de la Sagrera segueix vivint un etern mentrestant, on les incerteses de la planificació urbanística, han permès fer una “esgarrapada” a l’operació urbanística al tren d’alta velocitat. En aquest mentrestant, s’ha obert una escletxa, un horitzó diferent al planificat, per poder desenvolupar un equipament que encara té molt marge de creixement. Un horitzó que entén la cultura com una eina per la transformació social.
La Nau Bostik, en definitiva, és una mena de laboratori on la praxis del dret a la ciutat, ha estat exercit per bona part de la comunitat. El passat dia 15 va fer 4 anys d’una aposta per recuperar l’espai, una aposta que pot esdevenir guanyadora si va acompanyada d’una ferma voluntat política.
Jorge Sànchez – Equip de gestió de la Nau Bostik