És recurrent apel·lar a nous reptes i oportunitats quan esclata una crisi. Si a sobre estem parlant d’una pandèmia sense precedents en les últimes dècades i ens centrem en l`àmbit de la cultura, la qüestió pren dimensions que s’han d’afrontar amb capacitat de reacció, amplia flexibilitat i una gran dosi d’imaginació. El gran repte que tenim a la Nau Bostik el podríem resumir responent en una sèrie d’incerteses que de ben segur son compartides per altres equipaments i espais de la ciutat. Després d’un primer embat de la COVID, fixarem l’enfocament en una realitat més íntima, més petita?, serem capaços d’aprofitar les dimensions dels nostres espais per adaptar-nos a les regulacions permanents? Com fem per no renunciar a la barreja que genera un espai de trobada i l’esdeveniment cultural?
Des d’aquest punt de partida el confinament a causa de la pandèmia ens ha obligat durant uns mesos a aturar, i conseqüentment a pensar amb calma. Hem gaudit d’un parèntesi temporal per aixecar la mirada per tal de tenir perspectiva del que s’ha fet i del que ens queda per davant. Un temps únic en un context d’acceleració de l’activitat que massa sovint ens ha fet ser més reactius i menys propositius. En definitiva, temps per planificar i posar ordre a un espai que a voltes semblava que tenia dinàmica pròpia.
L’actiu del capital humà que envolta la Nau Bostik (potser el que el fa més fort) ha permès que aquest punt d’inflexió hagi arribat quan el projecte to just al febrer va complir 5 anys de vida. Un moment on fer un balanç honest que ens aboca a dir que tot i l’energia i el desbordament que es desprèn de tota la gent que fa possible la Nau Bostik com a espai comunitari, aquest ha d’anar compassat amb un horitzó que volem poder-lo conduir de manera col·lectiva cap a un futur d’espai de gestió comunitària. Amb una direcció concreta. Amb l’objectiu concret d’un futur no massa llunyà que cohesioni els tres elements que al nostre entendre són el gran potencial de la Bostik. Espai, comunitat resident i teixit social i veïnal del barri de la Sagrera.
Cal, per tant, un cop de timó per començar a produir més esdeveniments propis, més cultura de base, entesa aquesta com la que es genera des dels diversos col·lectius residents, de baix a dalt, i que poden aprofitar els mateixos espais de la Bostik per projectar-se al barri i a la ciutat. I una segona vessant que passa per un treball territorial que incorpori en tot el potencial social del barri al projecte Bostik, posant les naus, estructures i equip de gestió al servei del territori.
Aquest estiu la Bostik a esdevingut un espai de trobada que ha fet més permeable el vincle de la comunitat resident amb el teixit social del barri. En aquesta línia encetem aquest nou curs un cicle d’activitats amb la presentació de diferents exposicions, xerrades i activitats teixint aquesta nova normalitat tan esmentada sense cap imposició. Amb les mesures de seguretat adients en cada moment, amb la prudència que demana la nova situació, però sense renunciar a la nostra essència d’una manera de fer. Tantejant nous camins que ens permetin tenir un peu clavat fermament a terra abans de donar el següent pas. La Bostik no serà aliena a una realitat social on diferents emergències comencen a surar en un context de crisi econòmica. Tenim clar, en aquest sentit, que volem ser part activa de la solució en els temps difícils que s’albiren.
Mantindrem però, la brúixola ben orientada en uns objectius que ja hem compartit en altres ocasions. Camí ferm cap a un futur on es conservi la Bostik com un dels darrers vestigis que ens recorda el passat industrial del barri de la Sagrera. Preservant l’estructura fabril i apostant per la continuïtat de l’espai com un gran centre de creació i cultura a Barcelona. La Nau Bostik ha de continuar sent un actiu del canvi estructural que ha de fer la ciutat. Un factor humà i cultural que la zona requereix per millorar la vida del seu veïnat. Reapropiant-nos la Bostik fent efectiu el dret a la ciutat.
Jorge Sànchez
Equip de Gestió Nau Bostik
Fotos de @davidsunyol