- Patrimoni industrial
Recuperar la memòria històrica de Barcelona és recuperar part del seu patrimoni urbanístic fabril. Una de les assignatures pendents de la ciutat és fer valdre el que un dia van ser el motor de la revolució industrial al sud d’Europa durant els segles XVIII i XIX. Entre 1830 i 1980 Barcelona va esdevenir una gran fàbrica que convivia amb l’espai residencial, places i carrers. Aquesta realitat posa sobre la taula la trista desaparició de moltíssimes fàbriques o espais industrials que eren part del paisatge natural de Barcelona durant més d’un segle. La seva desaparició respon a múltiples factors; la manca de planificació d’unes polítiques dedicades a conservar el patrimoni fabril i la forta onada especulativa per part dels propietaris de les fàbriques en son dos dels més importants. Fàbriques que estaven situades als ravals de Barcelona van anar incorporant-se a l’entramat urbanístic, pel mateix creixement de la ciutat, convertint Barcelona en una de les primeres ciutats europees incorporades al procés industrial, i capdavantera com a motor econòmic de Catalunya. Barris com el Poblenou o Sant Martí dels Provençals es van arribar a conèixer com el “Manchester català”. Les grans transformacions urbanes a partir dels anys 80 del segle passat vinculades a les transformacions preolímpiques van fer tabula rasa amb barris que havien estat centres de treball, tallers, magatzems, i petites i mitjanes indústries. Només fruit d’una creixent sensibilització social i, molt important, llargues lluites del moviment veïnal barceloní, algunes de les moltíssimes fàbriques que configuraven el paisatge natural de la Barcelona als segles XIX i part del XX s’han preservat i reconvertit en escoles, fundacions, institucions i equipaments principalment.
- Bostik: última fàbrica de La Sagrera
Xavier Basiana, impulsor i gestor des de fa més de 20 anys de la fàbrica de creació Nau Ivanow, aconsegueix l’any 2015 un acord d’ús d’una antiga fàbrica de cola, situada al barri de La Sagrera. Les naus de l’antiga fàbrica amb una superfície d’uns 5000m2 al costat del Pont del Treball Digne, amb accés pel carrer Ferran Turné, 1-11. Actualment es diferencien nou espais amb diferents dimensions que permeten la diversificació d’activitats segons les seves característiques. A més, disposa de tres pisos superiors de l’edifici principal que s’aixeca sobre dues de les naus, convertits en tallers artístics, oficines, sales de reunions, espais polivalents on s’ubiquen projectes i entitats de diferents disciplines.
D’aquesta manera la Nau Bostik comença a albirar-se com un centre cultural i de creació que pretén preservar l’estructura fabril de l’última fàbrica del barri de La Sagrera. Després de l’enderrocament de la prestigiosa Pegaso, perduda en gran part per la falta d’empenta popular, la Bostik és part d’un entramat urbanístic afectat per les obres inacabables de l’estació de La Sagrera i és gestionada per diferents col·lectius i persones encapçalades per l’arquitecte Xavier Basiana. Aquest projecte per tant és un rescat de part de la memòria fabril de la ciutat i pretén recuperar una part del patrimoni de La Sagrera en un moment clau per reconfigurar un barri, castigat a anys d’obres i que albira un nou entorn. Preservar la Nau Bostik com equipament cultural és fer efectiu el dret a la ciutat i esgarrapar a l’especulació urbanística un petit tros d’incalculable valor patrimonial que funciona en l’actualitat com a equipament cultural a ple rendiment.
- Fàbriques i cultures a Barcelona
El relat cultural de Barcelona, està marcat per una sèrie de polítiques i esdeveniments que han deixat fora dels seus principals canals de projecció a innumerables experiències basades en els valors comunitaris, la transformació social i la transmissió de la cultura com a dret democràtic fonamental. Els espais recuperats d’antigues fàbriques, (Can Batlló, Ateneu Popular 9 Barris, Fabra i Coats, etc.) conformen part d’aquest relat invisibilitzat, en favor de grans esdeveniments, entenent la cultura com una simple eina de promoció econòmica i projectant la ciutat a través del que s’anomena “marca Barcelona”. Grans esdeveniments, festivals i una tendència a l’automàtica relació entre consum i cultura, que deixa fora del relat a una gran part d’esperiències vitals a la ciutat de Barcelona. És per això que des de la Nau Bostik ens proposem aportar una part d’aquest altre relat oblidat; la cultura entesa com a eina de transformació social. Un espai que forma part d’una realitat diferent, lligada a la cultura popular a través dels barris. Una immensa xarxa d’entitats, col·lectius i experiències que amplien els marges d’una visió d’allò cultural més enllà de la ciutat aparador. Sumem la Nau Bostik a tota una història d’experiències d’ateneus i cooperatives que mantenen viva una manera de viure la cultura i la creació.
Volem convertir el barri La Sagrera en un referent cultural de la ciutat de Barcelona, mitjançant la rehabilitació de l’antiga fàbrica Bostik, transformant-la en un espai de creació al servei de la ciutadania. Un espai que sigui la síntesi de la potència d’un equipament de ciutat, la gestió comunitària des del territori i els valors de l’economia social i cooperativa.
Jorge Sánchez – Membre de la Bostik
Fotografías: Xavier Basiana Vers