Març – abril 2026
De dilluns a divendres: 10 h 13:30h

Richard Wagner va encunyar el terme Gesamtkunstwerk, que traduït seria l’obra artística total per referir-se a l’òpera, i que integra les sis arts clàssiques: la música, la dansa, la poesia, la pintura, l’escultura i l’arquitectura. Wagner a més a més, concedia gran importància als elements ambientals, tals com la il·luminació o els efectes de so, per tal de centrar tota l’atenció de l’espectador, i tots aquest elements tenien que estar sota el control d’un únic creador artístic. Desconec si hi ha cap referència dins d’aquest concepte que parli del disseny del cartell, que vull suposar que necessari per tal d’anunciar-se i promocionar les obres. Potser Wagner, al costat d’unes arts tant excelses, una cosa tant insignificant com dissenyar un cartell anunciador li era secundari.

El cartell, un full manuscrit o imprès, és un instrument directe de comunicació que serveix per anunciar alguna cosa que sovint combina imatge i text, i que sol estar relacionat amb interessos socials i culturals vinculats a un esdeveniment important per tal de comunicar idees i opinions. El cartell atrau l’atenció perquè s’expressa en veu alta. Deia el dissenyador de cartells polonès Roman Cieslewicz: que “Els cartells exigeixen ocasions especials i temes rellevants”.

Aquest és un projecte de cartells d’òpera —un tema rellevant— presentats com cartells/banderoles de PVC, i construïts des de ón jo ho sé fer, des de la fotografia, ón la fotografia tradicional es desprèn del seu ús original per tal d’esdevenir un altre cosa. Cartells que, més que un collage, son un treball de construcció d’una imatge, construïts a partir de fotografies i després de la recerca d’informació sobre el tema. Qualsevol imatge em fa servei, sempre que la imatge sigui meva, qualsevol element per insignificant que sigui pot adquirir un gran protagonisme i qualsevol objecte pot ser transformat en un altre element. El concepte social de la fotografia canvia tant, que ja no puc denominar-ho de la mateixa manera, passa de ser el registre d’una vivència a ser un llenguatge comunicatiu, o a ser la vivència en si mateixa; de tenir un ús de document històric a ser un document comunicatiu. Vull tenir quelcom a dir a partir de la meva visió i d’exercir la creativitat pensant la imatge fora del visor de la càmera. La fotografia ja no és fidel a la realitat, la postproducció esdevé la protagonista en un exercici creatiu del pensament.

Joan Picanyol