Passat
No sabien que era impossible, així que ho van fer.
Mark Twain
La Nau Bostik va ser una de les cinquanta fàbriques d’una important multinacional especialitzada en la producció d’adhesius. L’empresa, que té els orígens a Chelsea, Massachusetts (EUA),
es funda el 1889 amb el nom de The Boston Blacking Co. Aquesta productora de cola per a la indústria sabatera arriba a Catalunya com a Bostik l’any 1923, quan la companyia s’internacionalitza i comença a diversificar els seus productes. La seva presència al nostre país, ininterrompuda des del 1923, agafa una forta embranzida a la dècada de 1960, quan es construeix la Nau Bostik. El recinte va tenir un ús industrial fins que el 2006 tanca definitivament.
Però al febrer del 2015 la història fa un gir inesperat: la Nau Bostik, predestinada a ser enderrocada per construir-hi blocs de pisos, és cedida, en principi temporalment, a un grup de veïns i veïnes impulsats pel Xavier Basiana, que comencen a transformar aquest antic recinte industrial abandonat en un nou espai obert a les necessitats veïnals i a tota forma d’expressió artística i cultural.
La nova activitat ha posat al dia els espais i ha retornar la vida a l’antiga fàbrica. Al mateix temps, la voluntat de preservar la memòria històrica i el patrimoni ha fet que s’hagi preservat la sensació de trobar-se dins d’un recinte industrial, amb els seus carrers o espais exteriors que donen accés a les diverses naus i edificis.
La tasca de recuperació d’aquests espais no hagués estat possible sense l’empenta infinita i la feina desinteressada de veïns i companys com Aureli Gandul, Roman Pons “Polankik”, Jordi “Gin” Ponsa, Josep Peña, Núria Hosta, Llorenç Rosselló, Josep Lluís Roig, Lluís Filella, Pere Filella, José Tapia, David Suñol, Xavier Colomer… i d’artistes i creadors com Blanca Hadad, Jordi Guarch, Yana Mood, Josep Maria de Llobet, Tània Font, Cristina Raso, Arrate Enes, Laura Guiteras, Joan “Linux” Martínez, Alfonso de Castro.