>> Espai de Creació i Difusió de la Cultura

Una mica d’història


7 anys de la Nau Bòstik

Fa uns anys el Col·legi d’Enginyers de Catalunya ens donaren el prestigiós premi Bonaplata, per haver preservat l’últim vestigi de patrimoni industrial i memòria col·lectiva al barri de la Sagrera (*).

Sempre he pensat que, si l’Ajuntament no ens feia els equipaments necessaris, seríem nosaltres com a persones individuals, col·lectius o entitats els que ens havíem de buscar la vida per tenir-los.

Potser en una ciutat gran com Barcelona no es nota tant. Però si un
va a pobles veurà la importància que tenen els espais dedicats a la col·lectivitat. Els Ateneus, els centres socials, fins i tot els centres parroquials o bars socials. La Sagrera no és l’excepció. Quants cops he sentit dir: Tant de bo cada barri tingués una Nau Bòstik! Com a Sants tenen Can Batlló, Sant Andreu Can Fabra o a Nou Barris l’Ateneu Popular.

La Sagrera algun dia tindrà una gran estació intermodal, una gran zona verda i, segurament, molts nous veïns hi vindran a viure. Però si perdem aquesta oportunitat, si no conservem la Nau Bòstik, mai tindrem un equipament social de 6.000 m2. Penso que això no és qüestionable.

Ja vàrem perdre l’edifici central de la fàbrica Enasa o Pegaso perquè només volíem verd. Que no ens torni a passar.

Vaig lluitar per transformar el meu barri des de l’Associació de Veïns els anys 1982-1986. Recordo crear el Tot avui Tota la Sagrera per reivindicar les nostres mancances. I després, com a arquitecte vaig lluitar per tenir l’estació central de Barcelona al nostre barri.

Recordo que l’any 1993 portava el prestigiós arquitecte Norman
Foster al Centre Cívic La Barraca per presentar la nostra proposta de transformar la zona de les vies del tren amb un gran parc, recuperant el traç de Rec Comtal.

En veure el desencant pel fet que, de moment, no arribaven els equipaments necessaris que l’Ajuntament hagués hagut de fer, vaig pensar que entre tots podíem fer ciutat i buscar els equipaments que no arribarien. Així, vàrem crear la Nau Ivanow, l’Espai 30 i farà SET anys, la Nau Bòstik. No tot ho ha de fer l’Ajuntament. Nosaltres també podem ser capaços de fer-ho i té més mèrit.

Ara li toca a l’Ajuntament arreglar el planejament i construir un entorn agradable per fer ciutat.

Segurament, per tenir un bon lloc per viure, no toca fer grans edificis. El 15 de febrer del 2015, o sigui, avui fa 7 anys, ens donaren les claus d’unes naus abandonades i vàrem aconseguir esgarrapar 6.000 m2 a l’especulació. Avui ja són un referent on fins i tot venen músics com Manu Chao a tocar als nostres vermuts dominicals, com el diumenge passat, 13 de febrer.

Visca la vida i a continuar fent ciutat, companys! I vull agrair a la gran quantitat de persones que es dediquen a millorar el nostre entorn. Les ciutats les fem entre totes. Salut i amunt, la Sagrera!

Xavier Basiana Vers

(*) Premi Bonaplata 2018. “Premi Especial de Patrimoni” per la reivindicació del patrimoni industrial.

Pàgines: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Nau Bostik